El Nacional: un temple gastronòmic per a una Barcelona internacional

0

Per Mario Cañizal

Es trobava a faltar la resposta de la ciutat comtal pel que fa a tresorejar alguna cosa més que La Boqueria en matèria d’aparador d’ingredients de l’art culinària espanyola. No tan sols per a la ciutadania, sinó també per al flux turístic que arriba en autocar o en creuer i que disposa de poder adquisitiu per gaudir de la cuina dels pobles d’Espanya.

El Nacional37 (3)PANORAMICA

I això és El Nacional: un macro restaurant, el restaurant dels restaurants, la barra de les barres, amb aires d’Eataly torinès o novaiorquès, però a l’Eixample de Barcelona. I situat, ni més ni menys, a un pati interior d’illa on, des del segle XIX, hi ha hagut un teatre, una fàbrica tèxtil i un concessionari de cotxes per, finalment redimir-se de ser un mer pàrquing gràcies a la dinàmica empresarial de SB Grup, un grup immobiliari i hoteler que, amb seu a Tarragona, ha sabut aprofitar l’oportunitat de disposar d’un local (Passeig de Gràcia 24 bis) en el qual convergeixen l’arquitectura neomudèjar de Rovira i Trias (amb les reformes de Riudor) i uns incomparables sostres formats per 15 voltes, de tipus “volta catalana”, en la línia del valencià Guastavino ( arquitecte que triomfà al barri de Tribeca de Nova York) i que ara, de la mà de Lázaro Rosa Violán, conjuga un interiorisme i una decoració que es poden definir com aquells que ofereixen una “atmosfera contemporània amb aires d’arrelament a la tradició”.

El Nacional47 (2)lA bRASERIA

Així doncs, en una superfície de 3.700 m2, amb 2.400 m2 disponibles per al front-office i la resta per al back-office, 200 empleats (dels quals 85 són personal de cuina qualificat), es disposen a servir al voltant d’un eix central que alinea tres barres (n’hi ha una quarta), quatre restaurants temàtics per oferir cartes relacionades amb peix (La Llotja), carn (La Braseria), tapes (La Taperia) i productes de selecció o delicatessen (La Paradeta). Les tres primeres disposen de servei a taula taules i, la quarta, en honor a la restauració de servei ràpid, es basa en l’autoservei.

Els quatre restaurants competeixen amb les esmentades barres on, a més d’un oyster bar, que també és un caviar house, es pot tocar el cel pantagruèlic amb la gran quantitat de vins i de conserves o cerveses i tapes que s’hi ofereixen, mentre que els amants dels gintònics o de les begudes llargues també hi trobaran allò que busquen. En resum, una oferta per tal que, amb el local ple, prop de 800 clients gaudeixin dels plats d’unes cartes elaborades per un equip de professionals com Lluís Canadell (del restaurant Bocagrande, situat aproximadament sis carrers més amunt) o el xef dels xefs, Carles Tejedor, accessibles des de 5 a 50  euros, tal com assenyala Gerard Subirats, conseller delegat de SB Grup, que porta el timó d’aquest vaixell, que poc té a veure amb el totxo, les habitacions o el RevPar dels hotels del seu grup empresarial.

El Nacional10 (2)TEJEDOR Y SUBIRATSEl Nacional30 (2)LA LLOTJA

Amb encara no 100 dies de rodatge (encara falta inaugurar una botiga-boutique d’alimentació a la qual s’accedirà pel carrer Pau Claris), El Nacional és un dels primers símptomes de la nova etapa postcrisi de la Barcelona gastronòmica, que, si ja és la primera botiga del món (això diu l’eslògan que els seus comerciants han triat per exalçar l’hegemonia en aquesta matèria), poc li falta per igualar-se amb París i Londres a l’Europa gastronòmica en matèria de megarestaurants, cosa que, per cert, no han gosat fer ni Rosa Esteva (no per manca de ganes) ni Jose Cacheiro o Artemi Nolla, aquests dos últims, amb sengles restaurants que flanquegen el carreró d’accés a El Nacional i que seran fidels notaris de si aquest nou establiment és capaç de succionar el trànsit que passa per davant dels seus esmentats i immillorablement ubicats locals, en ple Passeig de Gràcia.

El Nacional60 (2)ENTRADA

Share.

Leave A Reply